lunes, 28 de febrero de 2022

Genitalia euskerica ad origine.

 





◇◇◇



Los milenios de antigüedad de los vocables en este ámbito impiden la certeza etimológica, aún así es posible proponer orígenes semánticos de muy alta probabilidad mediante herranientas tales como el análisis interno, la aglutinación fonética y la 'sena' o espíritu del idioma.



▪︎ALU
•vulva = *uulua > *ūlia
> ūla

• Opción 1

0.
< [*Eme Zan Zulo Den]


•[ Que es gran orificio de hembra ]


1.
> *Ene Han Hulo Rî

2.
> *(Ihi) ^Â (Î)LU (^Î)

3.
>  [ ÂLU ]


• Opción 2

0.
< [*Ema (zan) zulo Den]

1.
•[ Que es (gran) orificio de mujer ]

2.
> *Ena (Han) Hulo Rî

3.
> *Eha ^Â (î)LU (^î)

4.
> *(i)Â Â LU


> [ ^ĀLU ]


•Opción 3


0.
< [*Ama Zulo Den ]


•Que es orificio de madre


1.
> *Ana Hulo Rî

2.

> *Aha (Î)lu (^î)

3.
> *AÂ LU

4.
> [ ĀLU ]


•Opción 4

0.
< [*Ume Ukan Zulo Den ]


•Que es orificio de tener crías


1.
> *Une Ugâ Hulo Rî

2.

> *Uhe Uhâ (Î)lu (^Î)

3.
> *(I^i  I)^  LU

4.
> [ ÂLU ]





▪︎ZAKIL
•falo (~ pene)


•Opción 1

0.
< [*Zan Gizon Eri Den ]


•[ Que es gran aguijón de hombre ]


1.
> *Zâ Kizû Eli RÎ

2.
> *Zâ Kizî IL (^Î)

3.
> *ZÂ KIZ IL

4.
> *ZÂ KÎ IL


> [ ZÂKĪL ]



•Opción 2

《 ▪︎baldin
•si...(condicional)
< [*Bai Ahal Den ]
•sí que puede
•si puede...
•si...(condicional)
> *BA AÂL DIN
> [ BĀLDIN ]
(baldintza: condición) 》

•ZAKIL

0.

< [*Hazi Heda Daun Baldin Zut Zan KaR AR Eri-k ]


•Aguijón de macho que extiende semilla si está tieso muy duro


1.
> *Âzi Êra Reûn Bârî Zû Han KaL AL I^ig


2.
(nb > m)
> *Êz Îre ÊîMê^î  Z(î) ^Â KeL EL (Īh)


3.
> *Î Î^i ĪN^Ī  ZÂ KÎL I(L)
> *^ĪH^Ī ZÂKÎLÎ
> Ī^ĪZÂKÎLΠ = (^Ī)ZÂKÎL(Î)


4.
> [ ZÂKÎL ]




▪︎BARRABIL
•testículo

0.
< [*Zorro Barru Bi AR Boro-BiL ]



•[Dos bolas de macho dentro de una bolsa]

•[Dos testículos dentro del escroto]


1.
> *Zulu Barru Mi AL Mu^u-BiL


2.
> *ûru Barru Ni AL Nū-BiL


3.
> *Û^u Barru Hi  Hī-Bil
= *Ū BARRU (Î) Â (^Ī-)BIL


4.
(caen las i)
> *BARR(U)ÂBIL
> [ BARRÂBIL ]



▪︎JODER  (cast.)
•larrua jo
•txorta egin

Del euskera:

0.
< [*Alu Joka Zakil Hedaka
Atze Aurre Dan ]


•[ Que es golpeando la vulva desplazando el falo
atrás y adelante ]


1.
< *Alu Joge Zakil Hedage Atze Aurre Dan

2.
> *Aru Johi Zegî Îdehi Etz Arre Rê

3.
> *AÛ Jo(î) Zihî Deî Ez Err (^Î)
> *O JO Z(ī) DE Ê ER
> *UJO(Z)DĒR

4.
> *(I)JODĒR
> [ JODĒR ]



▪︎Ref.:
•Etimologías propias de @fga51

◇◇◇






domingo, 27 de febrero de 2022

Significados de Orreaga, Orbaizeta y Otxagabia, en el Pirineo Navarro, Euskal Herria.

 











◇◇◇



▪︎ORREAGA <> Orriaga
•Roncesvalles / Errozabal
Pirineo Navarro


•"Orreaga (auritzeraz: Orriaga
Euskal Herriko udalerri bat da, 
Nafarroa Garaia lurraldean kokatuta. Zangozako merindadean eta Pirinioak eskualdean dago.
Auritzena zen administratiboki bere sorreratik 1127n 1274ra, udalerri independente batean sortu zenetik. Bertako biztanleak orreagatarrak 
(auritzeraz: orriagatarrak) dira."
(Wikipedia)


¤ Etimología


• Orierriaga (1284)
• Oriarriaga (1286)
• Orierriaga (1286)

"Roncesvalles "elorri haran" gisa itzuli izan da, eta interpretazio horretatik dator euskarazko 
bertsioa, Orreaga ("ipuruen lekua"),
ziur aski Orierriaga izeneko zonaldeko leku zahar baten deformazioa.
Hala ere, beste teoria batzuek diote 
Erro-zabalen duela jatorria, "Erroko lautada", mende askotan ibar horri estuki lotuta egon baitzen."
(Wikipedia)

Es dut uste, eta ez du ematen...

Hona hemen:

0.
< [*ZAN DOR GOI AURRE HEDA GARAI HARAN DAN ]


¤ Significado


•[ Que es Valle de Arriba Extendido-Desplegado (en llano) Encima Delante de Muchas-Grandes Altas Cumbres ]


¤ Evolución fonética y aglutinación

0.

< *Zan DoR Goi Aurre Heda Garai Haran Dan

1.
> Hen roR Hui Arre Êra Ga^a  ^a^â râ

2.
> (^î) ÔRR Ī ARRE Ê^A GĀ ^Ā ^Â

3.
> ÕRRĪARRĒÂGĀ^Ā

4.
> ŌRĪARRĒÂGĀ > [ ŌRĪARRĪÂGĀ ]
(1286)
> ŌRĪERRĒÂGĀ > [ ŌRĪERRĪÂGĀ ] (1284 - 1286)

4.
> Ō(^ĪI)RR[Ē<>Ī]ÂGĀ
> [ ŌRRĒÂGĀ > ŌRRĪÂGĀ ]
oficial - local del valle




▪︎ORBAIZETA

•En Aezkoa Ibarra, Orbaizeta es el pueblo más al norte, en el Pirineo Navarro en una terraza superior del río Irati y en el acceso al Bosque de Irati, cerca está en un alto la Torre de Urkulu.

"Orbaizeta (aezkeraz: Orbaxta
EuskalHerriko udalerri bat da, Nafarroa Garaia lurraldean kokatuta. Zangozako merindadean eta Pirinioak eskualdean dago.

•Iparralderago dagoen Aezkoa 
herria da, populatuena. 
Iratiko atarian egoteak eta arma-fabrikak interes turistiko handiko gune bihurtzen dute. 

•Irati ibaiaren gaineko terraza batean dago.

•Bere muinean Urkuluko dorrea dago, K.a. I. mendeko erromatar eraikuntza.

•Aezkoa ibarran kokatuta da."
(Wikipedia)


¤ Etimología


• Orbacita (1253)
• Orbayceta (1253)
• Orbayçita (1350)
• Orbayceta (1366)
• Orbayceta (1532)
• Orbaiceta (1802)
• Orbaizeta (1847)
• Orbaxta (1872)
• Orbasta (1911)
• Orbaizeta (1926)
• Orbaiceta (1953)
• Orbaizeta (1974)
• Orbaitzeta (1989)
• Orbaizeta (2010)

"Orbaizeta edo Orbaxta izen iluna da, eta esanahi ezezaguna du. 
1990etik 2010era,ofizialki Orbaitzeta
izendatu zuten, Euskaltzaindiak 
babestuta, baina ordutik Orbaizeta 
izatera igaro zen, akademiak zuzenketa egin ondoren.
Jatorria ondoko Orbara herriarekin partekatzen du; izan ere, badirudi bien hitz nagusia, orba, berbera dela. Orbaxta lagunarteko uzkurdura bat da, Auzperri edo Otsagi bezala, inguruko hizkeran (aezkera) erabilia, baina bereesanahia Orbaizeta 
izenaren berdina da."
(Wikipedia)

Iluna eta ezezaguna, baina argia eta ezaguna balekite.

Hona hemen:

0.
< [*BEHE AURRE IBAR ZAN GOI ATZE HEDA DEN HIRI ]


¤ Significado


•[ Pueblo que se extiende (o que llega hasta) muy arriba atrás del valle-vega de abajo delante ]


¤ Evolución fonética y aglutinación

0.

< *Behe Aurre IbaR Zan Goi Atze Heda Den Hiri

1.
> *Beê Orre BaL Han Hui Etz Êta Rî Îri


2.
> *B(ē) OR BÂ ^Â Îi IZ ÊTA (^Î Î^i)


3.
> *BORB^ĀĪZÊTA


4.
(cae la b inicial)
> [ ÔRBĀĪZÊTA ]
> Ôrbazîta  (1253)





▪︎OTSAGABIA <> OTSAGĪ

En el Valle de Salazar, Pirineo Navarro, al Oeste del Roncal.

"Otsagabia edo Otsagi Euskal Herriko udalerri bat da, Nafarroa Garaia lurraldean kokatuta. 
Zangozako merindadean eta Pirinioak eskualdean dago.
Euskal Herriko herri politenetakotzat jotzen da, eta Anduña eta Zatoia 
ibaien elkargunean dago, 
Anduñak banatzen duen arren. 
Muskildako santutegia da nagusi eta Pirinioetako mendien artean pilatzen dira bere kale harriztatuak. Bere alderdirik ezagunena Anduña 
ibaiaren zeharbidea da, bere zubi ugarien bitartez, eta ospetsuena 
Ertaroko zubia da.
Bere arkitektura zaraitzuar tradizionala da, altuera handikoa izan eta nabarmenagoak dira teilatuak, lau isurialde baitituzte. Ibaxa oso estua denez, etxeak elkarren ondoan daude eta altuera ezberdinak dituzte. Hormak zuriak dira, harri grisaxkaz apainduta daude eta zurezko elementuak dituzte, hala nola leihatilak edo habeak.
Zaraitzu ibaxan kokatuta da, Aldegaña kiñoian, baina 1846tik udalerri independentea da. Bertako biztanleak otsagabiarrak edo otsagiarrak dira."
(Wikipedia)


¤ Etimología

• Osxagauia (1034)
< [*Oso Zan Garai Behe Ibai Alde
Dan Hiri ]

• Osxagauia (1034)
• Oxssagauia (1072)
• Oxagabia (1115)
• Oxagauiam (1248)
• Ochogabia (1253)
• Ochagavia (1312)
• Ochagauia (1366)
• Otssagavie (1378)
• Ochagabia (1380)
• Ochagavia (1534)
• Olchababia (1591)
• Otsagabiren (1567)
• Ochagabia (1800)
• Ochagavia (1829)
• Otsagi (1872)
• Otxagabia (1926)
• Otsagabia (1961)



"Filologoek euskal jatorriko herriaren izena aintzat hartzen dute, nahiz eta ez diren ados jartzen herriaren esanahi etimologikoari buruz. Badirudi izena bi hitzez osatuta dagoela, baina hitz horien esanahiari buruzko interpretazio asko daude. Horrela, otsa "otso"; "hotz" edo "osa" itzul daiteke; gabia, berriz, "habia", "gabia" edo "gabia" (zaraitzuerazko "gau"), besteak beste.
Herriaren (eta ibaxaren) armarriak otso bat erakusten du, eta horrek argi erakusten du mendeetan zehar herriaren izena otsoekin lotu izan dela. Otsoak oso presente egon ziren joan den mendera arte inguru menditsu eta basotsu horietan. Ricardo Zierbidek gabia habia hitzaren aldaera bat zela uste zuen eta, beraz, Otsagabia libreki 'otsoen habia' gisa itzul zitekeen. Julio Caro Barojak, ordea, uste zuen gabia-k "burdinolako mailua" esan nahi zuela, eta, beraz, garai batean bertan zegoen instalazio metalurgiko bat aipatzen zuela.
Hipotesi berri batek -aga, atzizki toponimikoa, eta -bia "ubera" ziren. Azken batean, otso + aga + ibia, hau da, "otsoaren ibiaren lekua" gisa itzuliko litzatekeena."
(Wikipedia)

Neuk ez dut uste horrela denik.

No tiene que ver con otso, ni con gabia, ni con habia, ni con hotsa, ni con hotza, ni con ibia. Es descriptivo de su localización en la zona como casi todos los topónimos mayores euskéricos, no calificativo, ni anecdótico, porque no es la tradición en nombres vascos de poblaciones y topónimos mayores.

Hona hemen:

0.
< [*OSO ZAN GARAI BEHE IBAI ALDE DAN HIRI ]

(garai: lo de arriba, lo que está encima)


¤ Significado


•[ Población Que Está Junto Al Río Bajo Un Alto (monte) Muy Grande ]


¤ Evolución fonética y aglutinación.



0.
< *Oso Zan Garai Behe Ibai Alde Dan Hiri

1.
> *OS ZÂ GA^A BI^I MA ARE RÊ ^I^I

2.
> *OSZÂGĀBĪNĀRIRÎ^Ī

3.
> *OSZÂGĀBĪHĀ(^I^Î^Ī)

4.
> [ OSZÂGĀBĪ^Ā ] 
(1034) (b <> u)
> [ OXÂGĀBĪĀ < > OTSÂGĀBĪĀ ]
(actual oficial)

5.
> Otsagemie
> Otsaginii
> Otsagihī
> Otsagi^ī
> [ OTSAGĪ ]
(actual local)



•Ref.:
•Wikipedia
•Etimologías propias de @fga51

◇◇◇










Significado de Txurdinaga y Otxarkoaga, en el Txorierri de Bizkaia, Euskal Herria.

 




◇◇◇


¤ TXURDINAGA - OTXARKOAGA

•En el Gran Bilbao, encima de Santutxu y pasado Begoña, en un llano frente a la Sierra de Ganguren bajo el Monte Avril (cuyo nombre autóctono es Iturritxualde).

•Parte de (Txorierri = Tierra Adentro).

"Bilboko barrutia da. 
Ibaizabal ibaiaren ekialdera kokatzen da. Iparraldean Uribarriko barrutiarekin eta mendebaldean Begoñako 
barrutiarekin egiten du muga. 
Distritua bi auzotan banatzen da, Txurdinaga eta Otxarkoaga.
Bi auzo hauek, bi hirigintza eredu oso desberdinen adibide garbia dira. Txurdinagan espazio zabalak eta gune berdeak nagusi diren bitartean. Otxarkoagan pilaketa, kale estuak eta maldak nagusitzen dira."
(Wikipedia)




▪︎TXORIERRI
•Tierra adentro

0.
< [ *ITSAS ATZE ORO
HEDA DAN HERRI ]

•[ Comarca Que Se Extiende Toda Tras el Mar ]

1.
> *Tsâ Atz Ō Êra Râ Êrri
2.
> *Tsê E(z) Ō Îre rÊ ÊrrI
3.
> *TS(Ī)ŌRI(R)^ĒRRI
> *TSŌRI^^ĒRRI )
4.
> [ TSŌRIĒRRI <> TXŌRIĒRRI ]




▪︎Sierra del GANGUREN(gana)

La Sierra del Ganguren separa los terrenos de Bilbao de los del Txorierri o Valle de Asua.

(▪︎garai :
•lo que está encima arriba en lo alto )

▪︎GANGUREN

•Opición 1:

0.
< [*GAIN GOI ORO HEDA DEN ]

•[ Que es Alto TODO Extenso por Encima ]

•[ Sierra de Montañas ]

1.
> *GAN GUI U^U ÎRE REN
2.
> *GAN GU Ū RE ^EN
3.
> [ GANGŪRĒN ]

•Opción 2:

0.
< [*GARAI ZAN HEDA GOI DEN ]

•[ Que es Alto MUY Extenso por Encima ]

•[ Sierra de Montañas ]


1.
> *GA^A HAN ÎRE GUI REN
2.
> *GĀ ^AN Î^I GU REN
3.
> [ GĀN(Ī)GUREN <> GĀNGUREN ]




▪︎TXURDINAGA

0.
< [*TXORIERRI ALDE DEN LAUN GANGUREN BEHE ]


•[ Llano Bajo el Ganguren Que Está Junto (al lado) al/del Txorierri ]


1.
> *TXU(^II)RR ARE DÎN RAÛ GANHU^Ê MEÊ

2.
> *TXURR E^I DÎN ^A(Î) GAN^I^Î NIÎ

3.
> *TXURRĪDĪNÂGAHĪHĪ

> *TXURRĪDĪNÂGA(^Ī^Ī)

4.
> [ TXURR(Ī)DĪNÂGA
<> TXURDĪNÂGA ]




▪︎OTXARKOAGA

0.
< [ *ORO TXURDINAGA (AURREKO/ALDEKO) DAN BEHE GOI HEDA ]


•[ Todo lo de (Delante/Junto) de/a Txurdinaga que se Extiende de Abajo Arriba (en cuesta arriba) ]

1.
> *O^O TXURRINAHA ARR(E)KO RÂ MEÊ GUI ÊRA

2.
> *Ō TXUL(I)HA^A ARKO ^Â NĪ GĪ Î^A

3.
> *ŌTXI(L)^ĀRKOÂ HĪ G(Ī)A

> *ŌTX(I)ĀRKOÂ(^Ī)GA

4.
(caen las i lenis/débiles )
> [ ŌTXĀRKOÂGA ]

•Ref.:

•Wikipedia

•Etimologías propias de @fga51


◇◇◇




viernes, 25 de febrero de 2022

La Creación de Palabras en el Neolítico: Pensamiento Lógico y Claridad de Expresión para una Correcta Cognición en la Comunicación Humana: Algunos Ejemplos de Aglutinación Euskérica en el caso de la Lengua Vasca.

 










◇◇◇



•"Neolitoko kultura Ekialde Hurbiletik hedatu zenez gero, berandu iritsi zen Europara. Zenbait tokitan, gainera, 
abeltzaintza lehenago sartu zen nekazaritza baino eta horregatik askoz urriago dira garai hartako herrien aztarnak. Bestalde, Europan hasieran ez zen herri iraunkorrik sortu: luberriak egin, lurra lantzeko prestatu eta emankortasuna galtzen zuenean, leku hura utzita beste lurralde batzuen bila joaten ziren bihia ereitera.

•Neolitoko aztarna zaharrenetakoak orain dela 6.000 urte ingurukoak dira Europan. Garai hartako harrizko hilobiak aurkitu dira Italian. 
Iberiar Penintsulan orain dela 4.500 urte inguruko zeramika puskak aurkitu dira.

•Neolitoaren bukaeran eta Brontze Aroaren hasieran agertu ziren Europan monumentu megalitikoak: zutarriak, harrespilak eta trikuharriak batez ere.

•Neolitoa K. a. 3. milurtekoan 
iritsi zen Euskal Herrira. Garai honetan antzinako ilargia 
eta Mariren gurtza alde batera utzi zen eta eguzkia eta Urtzi 
pertsonaiak agertu ziren.

•Neolitoaren ezaugarria lehenengo aldiz nekazaritza 
eta abeltzaintza 
agertzea izan zen. 
Euskal Herrian garia, artatxikia, 
oloa... agertu ziren eta txakur, zaldi 
eta ardiak etxekotu ziren.
Bi bizimodu horien agerpenarekin jendartea 
bi zatitan banatu zen: 
•mendietan abeltzainak bizi ziren hasieran, batez ere lurkomunaletan
oinarritzen zena, 
eta, beste aldetik, 
•nekazaritza, geroago agertu zena, jabetza pribatuan eta 
sedentarismoan oinarritzen zena.

•Horrekin bi kultura bereizi ziren: •aldebatetik megalitismoetan 
oinarritutakoa, hasiera batean 
trikuharriekin eta gero harrespil 
eta zutarriekin,
•bestetik lehenengo herriak sortu ziren, etxebizitza finkoekin. Brontze Arora arte ez zen errotu aldaketa.

•Aldi hartan gizaki abeltzainak, artzain bihurturik, haitzuloetan jarraitu zuen bizitzen; garai hartako aztarnak (aizkorak, geziak, etab.) aurkitu dira Fuente Hoz (Araba), 
Los Husos (Araba) eta Marizuloko (Gipuzkoa) 
leizeetan. 
Hego Euskal Herrian aurkitu dira Neolito bukaera aldeko edo Brontze Aroaren hasierako herrixka batzuen aztarnak ere: ezagunena La Hoyako herrixka da (Guardian, Araba), orain dela 2.000 urte inguru eraiki bide zena. 

•Halaber, monumentu megalitiko ugari (zutarriak, harrespilak eta trikuharriak) 
dira Euskal Herrian zehar; 
leku horiek
artaldeentzako larreak diren 
tokietan daude, Aralar eta 
Urbasako mendietan, esaterako. Antzinako oroitarri haiek Neolitoko kulturaren adierazgarri dira eta lehen artzain haien sinesmenen adierazpide.

•Horretaz gain ehundaka trikuharri eta bestelakoak daude Euskal Herrian, batez ere Pirinio aldean eta Aralar mendilerroan. Beste batzuk, ordea, lautadetan daude.

•Bizibide berriak hala eskatzen zuelako gizakia bizileku jakin batzuetan kokatu zen, lurra landu eta uztak zaindu ahal izateko. Hala, Paleolitoko gizaki ehiztari ibiltaria lurrari lotua geratu zen, eta lehen herriak 
sortu ziren.

•Fruituak biltzetik lurra lantzera igaro zen bezala, halaxe igaro zen gizakia ehiztari izatetik animaliak heztera. Orain dela 13.000 urte inguru zakurrak heziak ziren eta ehizan laguntzen bide zioten gizakiari. Duela 8.500 urte inguru ehiztari batzuk artzain bihurtu eta 
ardiak, ahuntzak eta behiak 
zaintzen hasi ziren Ekialde Hurbilean, Txinan eta Indian. Geroago, zerria, astoa, zaldia 
eta gamelua ere hezi zituzten.

•Dena dela, oso poliki gertatu bide zen, eta aurrerapen horiek ez zituzten baztertu aurreko denboretan ekonomiaren oinarriak izan ziren beste alorrak, alegia, gizakiak ehizan, arrantzan eta fruituak biltzen jarraitu zuen. 

•Neolitoko bizibide berri haien harira tresna, lanabes eta teknika berriak sortu ziren premia berriei erantzuteko.

•Neolitoan harria lantzeko modu berri bat asmatu zen: harria leuntzea. Harriari forma berriak eman eta tresna berriak asmatu zituen gizakiak: 
lurra lantzeko aitzurrak, 
harria leunduz egindako 
aizkorak, igitaiak, labanak 
eta beste asko. 

•Era berean, zeramika asmatu zen. Paleolitoan gizakiak nolabaiteko ontziak egiten bazituen ere, Neolitoan hasi zen zeramika garatzen, eta era askotako ontziak asmatu ziren eginkizun berezietarako.

•Bi arrazoi nagusik bultzatuta sortu eta indartu zen zeramika. --Alde batetik, gizakia leku jakin batean finkatu eta etxe eta herri iraunkorrak eraiki zituen labore lurren inguruetan; hala, garai hartan asmatu ziren lurrezko adreiluak etxeak eta bestelako eraikuntzak egiteko; orobat, beroa jasateko eta isurkariak gordetzeko ontziak ere egiten hasi ziren. 
-Bestetik, gizakiak uztak gordetzeko premia izan eta horretarako ontziak egiten hasi zen. 

•Gizakia taldean bizitzen hasi zelarik, lanbide eta gizarte harreman berriak sortu ziren haren ondorioz: 
adibidez, lan espezializatua sortu zen eta trukeak (merkataritza) funtsezkoak gertatu ziren gizarte antolaketa berrian."
(Wikipedia)



¤ Hizkuntza eta hitzen sorrera: protohitzak biltzen. 
Adibide batzuk:

A.
▪︎TOTEL
•tartamudo

¤ Etimología

< [*DOR GE HEDA ELE EGIN DAUN ]


¤ Significado

•[ Que hace las palabras lo más sin extenderse ]

•[ Que habla lo más sin fluidez ]

•[ Que tiene máxima carencia de fluidez al hablar ]

¤ Evolución fonética y aglutinación

▪︎ Fases

0.
< *DOR GE HEDA ELE EGIN DAUN

1.
> "TOL HE ÎTE ELE EHÎ REÛ

2.
> *TÔ Î ÎTE ELE E^Î ^EÎ

3.
(caen las i débiles)
> *TÔTEELEEE
= [ TÔTĒLĒ  > TÔTĒL ]




B.
▪︎DOR
(~ gehien / ~ lehen )

•cumbre
•lo más de algo
•el/la/lo que más
•lo mayor
•lo máximo
•a tope


¤ Etimología

< [*HEDA AURRE DEN ]


¤ Significado

•[Que se extiende-desplaza-
-despliega delante/adelante] 

•[Que llega hasta delante]

•[Lo que más llega]

•[Lo que más es o está en/de algo]

•[El tope, la cumbre, lo máximo,
lo mayor]


¤ Evolución fonética y aglutinación

▪︎Fases

0.
< *Heda Aurre Den

1.
> *Îde Orre Rê

2.
> *Di Orr (^ê > ^Î )
= *Diorrî

3.
> *D(I)OR  > [ DOR ]




C.1
▪︎APAL
•modesto, humilde
(~ ZAPAL : concepto similar aunque en otro sentido semántico)


¤ Etimología
(como ZAPAL)

< [*ZAN BEHE DAN HEDA ]


¤ Significado


•[ Que Se Ha Desplazado
Muy Abajo ]

•[ Que Llega Hasta Muy Abajo ]


¤ Evolución fonética y aglutinación


▪︎Fases

0.
< *Zan Behe Dan Heda

1.
> *Han Peê Râ Îre

2.
> *^Â PĒ ^Â ÎLE

3.
(caen vocales débiles: eai > ai > a)
> *ÂPÂL(E)  > [ ÂPÂL ]




C.2
▪︎ZAPAL(DU)
•aplastado, aplastar
(~ APAL : concepto similar aunque en otro sentido semántico)


¤ Etimología

(como APAL)


< [*ZAN BEHE DAN HEDA ]


¤ Significado


•[ Que Ha Sido Desplazado Muy Abajo ]

•[ Que Ha Sido Aplastado ]


¤ Evolución fonética y aglutinación


▪︎Fases

0.
< *Zan Behe Dan Heda

1.
> *Za Peê Râ Îre

2.
> *Za Pē ^Â ÎLe

3.
(caen las vocales débiles: eai > a)
> *ZAPÂL(E) > [ ZAPÂL ]




D.1
▪︎ZABAL(DU)
•ancho, amplio, abierto, abrir


¤ Etimología

(relacionado con Azal)

< [*ZAN BEHA AHAL DEN ]


¤ Significado


•[ Que Se Puede Mirar Mucho ]


¤ Evolución fonética y aglutinación


▪︎Fases

0.
< *Zan Beha Ahal Den

1.
> *Zâ Biê A^Al rÎ

2.
> *Zâ B(ê) ĀL (^Î)

3.
> [ ZÂBĀL ]




D.2
▪︎AZAL(DU)
•piel (~ larru ), superficie
•explicar (~ sacar a la superficie)


¤ Etimología

(relacionado con ZABAL: sólo cambio el orden de ZAN en la protofrase, en un caso lo Mucho/Grande se refiere a Mirar y en el otro a Poder)

< [*BEHA ZAN AHAL DEN ]

☆《 [*zan den ] :
•que es grande/gran/mucho/muy
> handî 
•grande
Nota:
Decir que handi viene de grande o grandis (lat.) es una barbaridad.
NO ES CIERTO que:
xxx grandis > *gandi > handi xxx 》


¤ Significado


•[ Que Es Muy Posible De Mirar ]

•[ Que Es Fácil De Mirar ]


¤ Evolución fonética y aglutinación


▪︎Fases

0.
< *Beha Zan Ahal Den

1.
> *Be Z A^Al rÊ

2.
> *BÂZ^ĀL(^Ê) > *BÂZĀL

3.
(cae la b inicial)
> [ ^ÂZĀL ]
(nombre común para superficie o piel)
> AZAL(DU)
(verbo explicar)



•Ref.:
•Wikipedia
•Etimologías propias de @fga51

◇◇◇







jueves, 24 de febrero de 2022

EUNATE, en Muruzabal, Izarbeibarra, comarca de Garés, merindad de Iruñea-Pamplona, Nafarroa, Euskal Herria. Origen y Significado del Nombre.










◇◇◇


▪︎EUNATE

Antes:
•ONAT, ONATE
•UNAT, UNATE


Situado en Nafarroa, en la merindad de Iruñea-Pamplona, en la comarca de Garés- Puente la Reina, en  Izarbeibarra-Valdizarbe.

"Eunate Nafarroa Garaiko erdialdean dagoen herri hustu bat da, Izarbeibar 
eskualdeko Muruzabal 
udalerrikoa. 
Gaur egun, herri hartatik zutik dirauen eraikin bakarra Andre Mariaren omenezko Eunateko Andre Mariaren eliza da. Arkitektura erromanikoaren 
estiloan XII. mendean eraikia (1170 inguru), Donejakue bideko harribitxietako bat da."
(Wikipedia)


¤ Etimología

"Eunate izena ez da ematen duen bezain begi bistakoa. Lehen begiratuan,badirudi 
ehun eta ate hizkiez osatua 
dela. 
Eskualde horretan, 
Izarbeibarrean, XIX. mende arte 
euskaraz hitz egin zen, eta arkuen kopurua litzateke hipotesi horren oinarria. 
Hala ere, dokumentuetan begiratuta, Eunate izena 
oso berria da: 
Onat da formarik zaharrena, 
eta orobat :
Onat, Onate, Unat, Unate 
izenak ere zaharrak dira. 
Tokiko euskaran ere, ez zioten Eunate esaten.
Beraz, gaur egun baztertuta dago ehun + ate etimologia."
(Wikipedia)


(NO significa 100 puertas: ehun ate.)


Vendría de:

< [*SORO LAUN ZAN HEDA DAN HIRI ]


¤ Significado

•[ Aldea Que Está en un Campo Llano Muy Extenso ]


¤ Evolución fonética y aglutinación


▪︎Fases

0.
< *Soro Laun Zan Heda Dan Hiri

1.
> *^O^O Ron Han Îte Rê Î^i

2.
> *^Ō ^On ^Â Te ^Ê (^Ī)

3.
> [ ŌNÂTĒ > ŌNÂT ]
> [ ŪNÂTĒ  > ŪNÂT ]
(Desde la antigüedad hasta la modernidad)

4.
Actual:
> EUNATE 
(¿De ONATE > UENATE > EUNATE ?)



•Ref.:
•Wikipedia
•Etimologías propias de @fga51

◇◇◇








Significados de Aldapa, Arlaban, Arlaba, Arnaba e Irasabela: por los montes y valles de Euskal Herria.

 

















◇◇◇



▪︎ALDAPA
(concepto dentro de ARLABAN)
•Cuesta
(De terreno, camino, calle, monte, etc, no es del verbo 'costar')


¤ Expresiones

•aldapaz gora : cuesta arriba
•aldapaz behera : cuesta abajo


¤ Etimología

< [*ATZE GOI AURRE HEDA ZAN BEHE DAN BIDE ]


¤ Significado

•[ Camino que Desde Atrás Arriba Llega Adelante Hasta Muy Abajo ]


¤ Evolución fonética y aglutinación

▪︎Fases

0.
< *Atze Goi Aurre Heda Zan Behe Dan Bide

1.
> *Etz Hui Arre Êda Han Beê rAn Bire

2.
(nb > m)
> *Ez (Îi) Ale Êda ^Â Pē ^ÂMiî

3.
> *(Ê)AL(Ē)DĀP(Ē)ÂN(^Ī)

4.
(caen vocales lenis/débiles)
> *ALDĀPÂ(N)
= [ ALDĀPÂ^ ]





▪︎ARLABAN
(lleva dentro el concepto de ALDAPA)

•Arlaban Euskal Herriko 
mendebaldeko mendate bat da, 
Leintz Gatzagan (Gipuzkoa) kokatua, Eskoriatza (Gipuzkoa) eta Arratzua-Ubarrundia (Araba) artean. Hainbat mendez, 
Debagoiena eta Gasteiz arteko
ohiko bidea izan da.


¤ Etimología

< [*ATZE GOI AURRE HEDA ZAN BEHE HARAN DAN BIDE ]


¤ Significado

•[ Camino que Desde lo Alto (del monte) de Atrás Llega Adelante Hasta Muy Abajo en el Valle ]

•[ Puerto de Montaña que Accede al Valle ] 
(al Valle de Leniz, en el Alto Deba, Gipuzkoa)


¤ Evolución fonética y aglutinación

0.
< *Atze Goi Aurre Heda Zan Behe Haran Dan Bide

1.
(nb > m)
> *Etz Hui Arre Êra Han beê Â^âN HaN raMire

2.
> *Ez (Îi) Arre êla ^Â Bē ^Ā ^Â ^AN(i^i)

3.
> *ÊARRE ÊLĀ BÊ ^ĀN
= *(Ê)ARRĒLĀB(Ê)ĀN

4.
(caen las e lenis/débiles)
> *ARR(Ē)LABĀN
> [ ARLABĀN ]


¤ Nota

Obsérvese en las etimologías de ALDAPA (cuesta) Y ARLABAN (puerto de montaña que accede al valle) que la única diferencia entre ellas es el vocablo HARAN (Valle) y ligeras diferencias en sus respectivas evoluciones fonéticas en su proceso de aglutinación.


1
•[ALDAPA]
< ALDAPAN < ALDABAN
~ Arlaban


2
•[ARLABAN]
> (ARLABA) > ARLAPA > ALAPA
~ Aldapa


Puesto que:


1.
La palabra ALDAPA es genérica en euskera (Vasconia) con significado de cuesta.


2.
ARLABAN es un topónimo gipuzkoano entre el Deba y el Nerbion (Caristia) un puerto de montaña.


3.
Hay un topónimo igual en la Sierra de Lokiz, entre Araba y Nafarroa, la peña más alta de la sierra sobre el Valle de Lana, en el occidente de Nafarroa en la muga con Araba y al norte del río Ega (Bardulia) , entre Kanpezu (A) y Estella-Lizarra (N), peña de la dicha sierra que se llama ARLABA y/o ARNABA (también Monte Santo u Otzamendi). Cerca de ARLABA existe un portillo estrecho y descendente al valle que se llama IRASABELA, que no tiene ver ni con 'ira' (garoa) : helecho, ni con 'sabel' : vientre, ni con 'bel' : negro, sino que viene de:

▪︎IRASABALA
< [*Goi Dan Zan Behe Heda Zidor]
(zidor < *zehe dor : lo más menudo)
•[Senda que se extiende desde arriba hasta muy abajo]
•[Senda que desde arriba llega hasta muy abajo]
> *Hui r Zâ Beê Êra ZiruL
> *ÎI RA ZÂ BĒ ÊLA ZI^Û
> *ĪRAZÂBĒLAZ(Ī)
> [ĪRAZÂBĒLA(Z) > ĪRASĀBĒLA]

(También con vocablos y conceptos similares a los anteriores)

▪︎Conclusión

Aunque no recuerdo ahora una palabra idéntica en la zona de Autrigonia (al oeste del Nerbion hasta Birovesca/Briviesca), con lo visto queda claro que las tribus protoeuskéricas empleaban los mismos vocablos protoeuskéricos para aglutinar las mismas palabras con significado igual o similar, es decir : pensaban, hablaban y se expresaban igual, con los mismos significados semánticos y el mismo orden sintáctico, en el mismo protoeuskera y aglutinando el mismo euskera (nada de celtas ni de 'vasconizaciones tardías' en plan 'fake').
Eran sencillamente igual de vascos : euskaldunes preindoeuropeos paleoeuropeos. Ni más, ni menos.



▪︎Ref.:
•Wikipedia
•Etimologías propias de @fga51

◇◇◇