lunes, 16 de junio de 2025

ISABA - BELAGUA - ARRIATERA eta IHI. Jatorrizko esanahiak.

 





◇◇◇ 

ISABA - BELAGUA - ARRIATERA 
eta  IHI.
Jatorrizko esanahiak. 

☆☆☆


ISABA
Erronkari, Nafarroa.
-Jatorria:
0. GOI ATZEAN HEDA DEN 
IBAR HERRI / (hiri).
-Esanahia:
Pueblo del valle-vega 
que se extiende
en lo de atrás arriba.
-Bilakaera:
1. hui etzie  ira ri iba iR
2. ii is(ii i)a (i) ba i(L)
3. ISABA(I)
4. ISABA


♧♧♧


BELAGUA
Nafarroa, Erronkarin Isaba aldean Pirineo behean.
-Jatorria:
0. IBAR HEDA GOIKO MUGAN.
-Esanahia:
Valle fluvial extenso en la frontera
de arriba (Norte, Zuberoa, Biarno).
-Bilakaera:
1. IBE ERA HUIGU NUHA
2. BE ELA (II)GU HUA
3. BEELAGUUA
  = BELAGUA


♧♧♧ 

ARRIATERA
Hondartza Sopelan, Bizkaia.
-Jatorria:
0. HARRI ZAN HEDA ORO
ITSAS BARRUAN
DAUN HONDARTZAK
-Esanahia:
Playa que tiene
piedras todas muy extendidas
dentro del mar.
-Bilakaera:
1. ARRI HAN ITE UrU
TZE UELUE
rAU  UrAZA 

2. ARRI A TE  (II)
ZI  (II)L(II)
A(I) (I)AZA 

3. ARRIATE
(I)  L
A  AA
=  ARRIATELA 

4. ARRIATERA


♧♧♧ 

IHI
junco
0. Ur Bar Mehe Zan Heda Gora
-Planta de agua muy delgada
y extendida hacia arriba.
1. u be nii ze ire gure
2. i ui nii i ii hii
3. i ii nii i ii ii
= ini
4. IHI


♧◇♧
@fga51
♧◇♧




ZAKUR - ZAPI ! ...eta  aginduak aberei !

 





◇◇◇ 

ZAKUR - ZAPI ! 
...eta  aginduak aberei ! 

☆☆☆


ZAKUR
perro
(de OR: perro)
EHIZArako OR
Perro para cazar.
(I)ZAAKU UR
ZAKUR 

♧♧♧ 

ZAPI !
voz para espantar gatos
0.HOA SAGU BILA !
(¡vete a buscar ratones!)
1.UE SAU BIRE
2.I ZAI PII
3.ZAPI !
Oharra:
zapi! baina es trapua...(zapia) 

☆☆☆ 

•astoei / behorrei / zaldiei/ mandoei
arre! : aurre(ra) ! (aurrera !: arrea!)
(¡adelante!)
so !/ iso! : geldi oso !
(¡quieto por completo!)
•idiei
aida !: aurrera heda !
(!desplazaos hacia adelante!)
uo ! : hor egon !
(¡quietos ahí!)
•katuei
zapi! : hoa sagu bila
(¡vete a buscar ratones!)
•oiloei
pitas, pitas, purritas !
pitas : behe heda oso !
(¡desplazaos aquí abajo completamente!)
(¡venid aquí abajo!)
purritas : behe aurre dorr heda oso ! 
(¡desplazaos por completo lo más delante-de mí-aquí abajo!)

♧◇♧
@fga51
♧◇♧








NERBION - PIRINEOS. Jatorrizko esanahiak.

 





◇◇◇ 

¤ NERBIOI - PIRINEOS.
Jatorrizko esanahiak. 

☆☆☆


NERBION / NERBIOI
-Jatorria:
0. Zan karr goitik
jauziz behera oro
den jaio
ibai heda. 

-Esanahia:
Rio extenso que nace
saltando desde altas 
peñas grandes 
a abajo del todo. 

-Bilakaera:
1. Han harr huidi
ieizi biie oo
ri  ieio
ime ire 

2. En err  iiri
iiizi  biii  oo
i  iiio
ni ii 

3. (i)N ERR  iii
iii-i  BI O
(i)O
NI 

4. NERR(I)BIONI 

5.1. NERBION
5.2. NERBIOI 

☆☆☆


PIRINEOS

-Jatorria:
Buru Goi
Den 
Zan Heda Haitz Oro
Oso. 

-Esanahia:
Extremo Alto
Que Es
Gran Extensión Toda Rocosa/Montañosa
por Completo. 

-Bilakaera:
0.Buru Goi
Den
Zan Heda Haitz Oro
Oso. 

1.Bii Hui
rI
Hen Ire Ez OO
OSU 

2.PII  II
rI
IN (I)E E OO
OS(I) 

= PIIIIrIINEEOOOS
= PIRINEOS


♧◇♧
@fga51
♧◇♧


domingo, 15 de junio de 2025

BEKOKI - KOPETA - BEKAIN - LOKI - BALDOKI - LOLO. frente , ceja, sien Jatorrizko esanahiak.

 



◇◇◇ 


BEKOKI - KOPETA - BEKAIN
- LOKI - BALDOKI - LOLO.
frente , ceja, sien
Jatorrizko esanahiak. 

☆☆☆


BEKOKI
frente, rostro
bekhoki  (XVI. mendean)
(sin°: kopeta) 

-Jatorria:
0.Begien Gainean Oro
Buru Gunea Den. 

-Esanahia:
Que es la Zona de la Cabeza
Toda Encima de los Ojos. 

-Bilakaera:
0.Begien Gainean Oro
Buru Gunea Den.
1.BEKII HEHIE  OO
MIrI  KUHIE  rI
2.BEKI  HIII  OO
NII  KIII  I
3.BEKHO(N)KI
4.BEKHOKI  
   =  BEKOKI


♧♧♧ 

KOPETA
buru goi behera heda
uuu koi piie ita
iii  ko pe ta
Kopeta 

♧♧♧ 

BEKAIN
(ez nahastu bikain-ez)
Ceja
Begi Gain
Sobre el Ojo
Ceja
BEKAIN 

♧♧♧ 

SIEN  (cast.)
LOKI, BALDOKI, LOLO
0. Buru Aurrean 
Zulo DoR Oro Goi 
Den
-Que es Agujero 
Todo Lo Más Alto
Delante de la Cabeza. 

0. Buru Aurrean 
Zulo DoR Oro Goi 
Den
A.
BALDOKI
1. Buu arrea
zilo do oo kui
ri
2. Bi  alie
ilu  dooo kii
3. B AL(ii)
(i)L(i) DO KI
4. BALLDOKI
    = BALDOKI
B.
LOKI
1. Buu arrea
zilo do oo kui
ri
2. Bi elie
ilo rooo kii
3. (ui i)L(ii)
Lo ooo Kii
4. LLOKI
   =  LOKI
C.
LOLO
1. Buu arrea
zilo do oo hui
ri
2. 
BI  elie
ilo ro oo (ii)
3. (ui i)L(ii)
LO  LOOO
4. LLOLOOO
   = LOLO 

Oharra:
Hirurak jatorri berbera dute,
aglutinazio desberdinez. 

♧◇♧
@fga51
♧◇♧


sábado, 14 de junio de 2025

GANDUL. Vago, Perezoso. Jatorrizko esanahia.

 

◇◇◇


GANDUL
vago, perezoso
alper, nagi

Jatorria:
0. LANERAKO GOGOA 
ZAN DOR AHULA DAUN.

Esanahia:
•Que tiene lo más muy débil 
la gana para el trabajo.

Bilakaera:
1. rENIEGU  GUGUA  
HAN DO AULE rEU
2. (IHII)KU HUHUA
AN DO OL(I II)
3. K(III)AANDUUL
4. GANDUL
pasó al castellano

♧◇♧
@fga51
♧◇♧


TRATAR  = ARRASTAR - TRAER / ATRAER Maileguak paleoeuropar-euskotarretik  indoeuropar-latina-gaztelerara.

 



◇◇◇ 


TRATAR  = ARRASTAR - TRAER / ATRAER
Maileguak paleoeuropar-euskotarretik  indoeuropar-latina-gaztelerara. 

☆☆☆ 

TRATAR  < >  tractar / retractar
del lat. tractare:  arrastrar,
y de ahí: tractor, llevar un asunto, intentar, traccionar, tirar de algo.
Al latín-indoeuropeo 
desde el euskera-paleoeuropeo:
TRATAR  < TARRATAR
0. Heda Narras Dor Aurrera.
-Desplazar Arrastras
Lo Más Adelante.
1. ita  harra tu arrie 
2. ta arra t(i) arr(ii)
3. TARRATAR
4. TRATAR 

Baita ARRASTRAR ere,
oso ezberdintasun arinaz
bilakaeran eta aglutinazioan:
(t/d/r - o/u - R/L/huts). 

ARRASTRAR < ARRASTIRRAR
(RAE: a-rastrar, de rastro)
Llevar arrastras.
Préstamo del euskera paleoeuropeo:
ARRASTRAR 
0. HEDA NARRAS DORR AURRERA.
-Desplazar Arrastras Lo Más Adelante.
1. ira harras turr arrie
2. (i)a arras tirr arr(ii)
3. ARRASTIRRARR
4. ARRASTRAR 

¤ Oharra:
Cuando tratas un asunto lo llevas a rastras. 

♧♧♧ 

ATRAER - TRAER
ekarri - erakarri
ATARRAER
ATARRAHERR
ATARRAGERR
ATE AURREra AGERRArAZI
ATE AURREra EraKARRI
☆ 

•atraer : 
attirer (fr.)
ataraerr
-atera arazi aurrean 

•traer : 
taraerr
-ate aurrean ekarri / ager arazi 

•traire (fr): 
-ordeñar, atraer / traer la leche
teraire
atera oro esne  
(oro: uru: iri)
(esne: ezne: ene:ehe: ee: e) 

•atracar : 
ateerazakar
-atea heda arazi zakar 

•atascar
-ate asko kar
-ate asko oker aurrean 

♧◇♧
@fga51
♧◇♧



MACETA - BOTIJO Jarorrizko esanahiak.

 



◇◇◇ 


MACETA - BOTIJO
Jarorrizko esanahiak. 

☆☆☆


BOTIJO
BOrO  DEN  HO
BOrO  DEN GOI
0. ONTZI BOrOA
UrA EDATEKO DEN
•Recipiente esférico 
que es para beber el agua.
1.UZI BOOE
UE  ErETIKO rI 

2. IZI  BO(I)
(II)  (II)TIGO  (I) 

3. (II)  BO
TIHO 

4. BOTIHO 

5. BOTIJO
pasó al castellano


♧♧♧


MACETA / MAZETA
RAE:
Del it. mazzetto 'mazo de flores'.
Izan ere, hori ere ez.
MAZETA
0. ONTZI BAR ZAN HEDA DEN
•Que es muy extenso recipiente 
para vegetales.
1. UZI MA  ZE  ETA  rI
2. IzI   MAZETA  (I)
3. (II) MAZETA
4. MAZETA / MACETA
pasó al castellano 

♧◇♧
@fga51
♧◇♧




BAIONA, Lapurdi, Euskal Herria. Jatorrizko Esanahia.

 





◇◇◇ 


BAIONA
Lapurdi, Euskal Herria.
Baionan bertan bi ibai batzen diren, 
Aturri handia eta Errobi ez hain handia, zubi baten azpian.
Zubitik itsasora: 6 km.
Baionatik itsasora (ofizialki) :9 km.
BAIONA
-Jatorria:
0.Bi Ibaien Aldean 
Oro Heda Den 
Itsas Hiria.
-Esanahia:
La Villa Marina
Que Se Extiende Toda
Junto a Dos Ríos.
-Bilakaera:
0.Bi Ibaien Aldean 
Oro Heda Den 
Itsas Hiria 

1.BI UAII Erie
OO  IrE  rEN
ITZA IIA 

2.B(I) (I)AI  III
OO II IN
IZA IA 

3.BAI
O(I)N
(I)A  (I)A 

4.BAIONAA
  = BAIONA 

Oharrak:
-Ibai itsas ahoa ez da hain gertu/hurbil  kasu honetan.
-Ibai on asko dago, ez da egokia hiri
batentzat.
-Ibai ona esanez, -a artikulua da,
ez ohi da oso erabilia toponimian,
ibaientzat agian bai, baina hiriarentzat
zeozer gehitu gabe ez.
-Esate baterako: ibai on baten heda alde den hiri-a.


♧◇♧
@fga51
♧◇♧




viernes, 13 de junio de 2025

FLOTAR / FLOTATU Jatorrizko esanahia.

 





◇◇◇ 


FLOTAR  /  FLOTATU
RAE: del francés "flotter".
Bai zera ! 

☆☆☆

FLOTAR : PLOTAR: BLOTAR
-Jatorria:
Euskeratik:
0.GOI BEHE ORO HEDA DOR 
UR GAINEAN
-Esanahia:
Desplazarse lo más sobre el agua
todo arriba y abajo.
-Bilakaera:
0.GOI BEHE OrO HEDA DOR 
Ur GAINEAN
1.HUI  B(II) OLO  (I)TA rUR
U HENIE
2.(ii)  BOLOTA  (I)R
(I IHII)
(B > P)
3.POLOTAR
(P > F)
4.FOLOTAR 
5.FLOTAR /  FLOTATU 

♧◇♧
@fga51
♧◇♧

ZEGAMA. Goierri, Gipuzkoa, EH. Jatorrizko esanahia.

 




◇◇◇

ZEGAMA.
Goierri, Gipuzkoa, EH.
Oria ibaia goikoa.
Aizkorri  mendilerroaren azpian.
Betiko igarobidea.
Muga handia eta gogorra, 
erreinu eta herrialde artean.
Erdiaroan bildua.
ZEGAMA
-Jatorria
0. ZAIN HAITZ GOI HEDA BEHE
DEN MUGA HERRI
-Esanahia
Pueblo fronterizo que vigila 
bajo alta peña extensa o alta sierra
rocosa. 
(Bajo Aizkorri)
-Bilakaera
1. ZE EZ  GUI  IrA MII
rI  MUA  ER 

2. ZEE  GI   IA  MI
I MIA  IL 

3. ZE  GA MI
MA (I) 

4. ZEGAM(I)MA 

5. ZEGAMMA
   = ZEGAMA
Gipuzkoako  sarrerako 
aintzinako atea. 

♧♧♧
@fga51
♧◇♧




jueves, 12 de junio de 2025

BIKAIN - GAMBERRO. Excelente - Incívico. Jatorrizko esanahiak.

 




◇◇◇ 


BIKAIN - GAMBERRO
excelente - incívico / grosero 

☆☆☆ 


BIKAIN
excelente
0. bertzen gainean den
-Que está por encima de los otros.
-Por encima de los demás.
-Sobresaliente = Ex-celente
1. bitzi gainie ri
2. bizi kain(ii) (i)
3. bii  kain
4. BIKAIN 

♧♧♧ 


GAMBERRO
incívico, grosero
RAE: origen incierto.
(haientzat noski, ziur baietz)
Euskeratik:
A
0.. Gain BeR(tzen) oro deritzon.
-Se cree sobre todo otro.
-Se cree por encima de los demás.
1. gan berr oo  riizu
2.gan berr oo  (iii)
3. ganberro = GAMBERRO
Edota:
B.
0. Gainean den Berri Oro Deritzon.
-Que Cree que Todo lo Nuevo Está
por Encima.
1. Gania rin Berri Oo  riizo
2.  Gaha  (i)n BerrO  (i)O
3. GAANBERROO
4. GANBERRO = GAMBERRO


♧◇♧
@fga51
♧◇♧


EZPAIN. labio. Jatorrizko esanahia.

 



◇◇◇


EZPAIN
labio(s), bezo, belfo,
borde, orilla, esquina.
-Jatorria:
0.AHOaren ERTZ  ZABALA DEN.
-Esanahia:
Que es el Amplio Borde de la Boca.
-Bilakaera:
1.EUeri  ETZ  ZAPALA RIN
2.E(I)E(I)  EZ  ZEPArA  IN
3.EEEZZEPAAIN
   = EZ(E)PAIN
4.EZPAIN


♧◇♧
@fga51
♧◇♧


martes, 10 de junio de 2025

BORRASCA - TORMENTA - EKAITZ - GALERNA - ESTORBAR - STORM / STURM. Jatorrizko esanahiak.

 







¤ ○ 

BORRASCA - TORMENTA - EKAITZ - GALERNA - ESTORBAR - STORM / STURM. Jatorrizko esanahiak. 

◇◇◇

BORRASCA 

" Según la define el Diccionario de la RAE, una borrasca es una perturbación atmosférica grave caracterizada por fuertes vientos, abundantes precipitaciones y, a veces, fenómenos eléctricos. El término se asocia a las tormentas frías y proviene del griego bóreas, que significa “viento del norte”.
De ahí pasó al latín borealis –relativo al norte, en castellano– y al latín vulgar borras. Este es igualmente el origen del adjetivo boreal, equivalente a septentrional o del norte."
Menuda sandez, y eso solo con "borras", aún les falta el "aska". 

Es euskera, como dijo Javier Goitia.
-borra askea (Goitia, Javier)
pelusa liberada 

Similar a:
-villano (no de villa)
goi heda hazi ino
semilla pequeña que se extiene a lo alto
hui ira az ino
ui ila a no
villano
-abuelito, abuelo  (no aitite-aitona)
semilla extendida soplando
o con viento.
heda putzez oro
extendida del todo soplando
ira buze olo
ia bue ulo
abuelo - abuelito 

Edota:
Borrasca / Borraska. 

0. Euri Oro DoR Eta 
Haize Hotz ZakaR. 

(euria > ebia, EH-ko leku batzuetan) 

-Todo lluvia máxima 
y viento frío fuerte. 

1. Eui  Oro roR  Eda 
Az Utz Zaka 

2. (e)B(i) OO ORR  (i)rA 
AZ (I)S ZAKA 

3. BOOORRA
AZSZAKA 

4. BORRA
AS(A)KA 

5. BORRASKA / BORRASCA 

¤ ○ 


TORMENTA
(lat: tormentum / tempestas)
Ez dator handik.
Euskera da:
0. Euri DoR Hots Bor Zan Heda.
-Máxima lluvia 
con ruido molesto/inútil
muy extendido.
1. Eui  ToR Us  Mu Hen Eta
2. (iii)  ToR u  M(i)  EN eTA
3. Torr(u)men(e)ta
4. TORMENTA 

Berdin edo parekoa:
STORM (eng.)  /  STURM  (de.)
0. Euri Hots Dor Bor
-Lluvia con ruido
de lo más molesto/inútil.
1. eui  us  toR  mu
2. (iii)  (i)S  TOR / TUR  M(i)
3. STORM  /  STURM 

Tormenta - Storm / Sturm
Asaldura atmosferiko bortitza, trumoiekin, tximistekin, haize- eta euri-boladekin, elurrarekin edo txingorrarekin batera. 
-Itzulpena:
Perturbación atmosférica violenta, acompañada de truenos, relámpagos, ráfagas de viento y lluvia, nieve o granizo. 

Vocablos del paleoeuropeo euskérico
prestados al indoeuropeo. 

En francés / italiano :
tempête / tempesta
Del latín.

¤ ○ 


ESTORBAR 

RAE: 

" El verbo estorbar viene del latín 'exturbare' (hacer salir por la fuerza, alterar y provocar confusión para expulsar): ex turbare: agitar o girar hacia fuera." 

(turbar, turbo, turbina, disturbar, 
masturbar, tuerca: *twer  preindoeuropeo: girar)
Nada que ver con molestia u obstáculo. 

RAE:
"-Poner dificultad u obstáculo a la ejecución de algo.
-Molestar, incomodar." 

Escasa relación entre la definición y la etimología latina. 

En cambio con etimología euskérica: 

0. Zan oztopo doR oro izan aurre. 

-Tener delante gran obstáculo lo más del todo. 

1. Hen Uztobo roR uru  iza  arre
2. E  IZTOUO  OR  UU IA  AR
3. E  ZTO(I)O  OR  B  (I)A  AR
4. EZTOOORBAAR
5. ESTORBAR

♧◇♧


¤ ○ 

EKAITZ
tormenta
0. Euri Ta Haize Zan Gaitz Diren
(gaitz : kar oro eta zan den /handi
dureza grande del todo) 

-Lluvia y Viento que son Muy 
Tremendos/Enormes. 

1. Eui  De  Eze  Hen Kaitz  riri
2. E(ii) rE EE E Kaitz (ii)
3. E EEE E KAITZ
    = EKAITZ


¤ ○ 


GALERNA 

(Batzuk diote hitz keltiar bat dela, baina ez da egia: euskera hutsa da, argi ta garbi.) 

0. HAIZE ZAN ZAKAR
ITSAS UHIN ITZEL
ERNE ARAZI (DAUZAN).

-( zan den > handi : grande, gran, mucho, muy)
-(zakar : zan kar : muy duro/fuerte)
-(itzel: oro heda goi zan dor:
extendido del todo lo más muy arriba:
enorme)


-VIENTO  GRANDE  FUERTE
QUE HACE SURGIR
ENORMES OLAS MARINAS. 

1. EZE HEN ZAGAL
TZE UI IZEL
ERNE AAZ  (rEUZE)

2. (II) (I) EGAL
ZE (II)  (I)EL
ERNE AA (IIZI)

3. (I)GAL
^I  IL
ERN(I) AA (II) 

4. GAL(II)LERNAA
      = GALLERNA 
      = GALERNA


♧◇♧
@fga51
♧◇♧








lunes, 9 de junio de 2025

AMURRIO. Araba, Aiaraldea. Euskal Herria. Jatorrizko esanahia.

 




◇◇◇


AMURRIO
Amurrio Arabako ipar-mendebaldeko udalerri bat da, 
Aiaraldea kuadrillakoa, 
Bizkaiarekiko mugakidea. 
-Jatorria eta bilakaera:
0. HEDA MUGA AURRE DEN ORO URI.
1. IRA  MUHE ORRE RI OO  UI
2. (I)A  MU(I)  URRI  I  OO (II)
3. AMUURRIIOO
=  AMURRIO
Significado en esp./cast.:
-Pueblo que se Extiende del Todo
Frente a la Frontera (Araba-Bizkaia). 

♧◇♧
@fga51
♧◇♧